L'ídol somort

El teu destí bucòlic en ve doble
creu en el quadre d'una figa endormiscada
que fuig de la panera i tres topònims

Saturn saluda Urà
no t'entens i t'has de tocar
ets pell, transeünt bipolar

Un roser s'emmiralla en l'horror
i la prosa epidèmica de l'albada
ha mort a temps, per sort

Damunt la pilastra et tradueixes
esquizocarp,
el cel s’estrella en murs esquívols de Renant

mentre paraules desterrades embarquen per no tornar

Agafa'm amb mònita, retorna infant criminal
treu-te la crinera, màscara d'ualabi habitual
i corda’t,
cristall histriònic idolatrat

Mor ràpid i viu jove, xeringa de camí ral

oblides la lletra de la partitura 

però mai, mai, els acords que has de tocar

Sents aplaudiments de muts i tu no ets sord
home bord, mal-paït, protagonista de cucanya
cantes per quinze prunes presidiàries

L'ídol somort porta un vestidet blanc per Sant Joan,

amb un mitjó-sabata viu a l'hospici occipitalentre nervis nocturnals
i a tu, fanàtic de fang, et surten formigues turqueses del nas

Vull ser vell

Dimoni de la guarda, m'escoltes quan pitjor et trobes,
te’n recordes de tot allò que avui he volgut oblidar.
Érem eremites que xuclàvem comiats, pedres inquietes,
una branca de timó i massa arrugues per tenir por.

Els anys es perdien en cicatrius, malaguanyats danys,
el demà d'un mirall en mil menys un vidres maldats.
Què penós és ser jove, ignorant, finit, ignot,
omple'm de vida, vida, o omple'm de mort.

Tot, encara res

Miracle hostil, t'escriuria,
tot el calendari enllà dels teus llavis

Torno de Nairobi en una tarda
però t'estimo en massa nits

Hi ha un poeta que prefereix el dia
la llum sepulcral dels matins

Diràs que és un plor rar
et penjaran per robar cors

I jo travessava un dia sense sol
implorant un fruit mestís

Saludeu el seu somriure
no té rostre, llavors

Salveu-lo!
la llei no pot, encara

Tinc a terra el llit,
i m'arribo a les mans

Hi ha vida Abans de la mort?

NO PENSO, PER TANT, NO EXISTEIXO
-ni cogito, ni ergo, ni suc de taronja-

Tardor a coll del Rat

Plàcidament dormint,
el bosc es fa gran,
i el teu fetge es destil·la.

Els mobles, corcats,
les fulles, pansides,
el cor, plorós.

Sense pena ni glòria,
palíndroms estacions,
orenetes i porcs.

La núvia d'un clarinet,
l'aire brut,
un arbust bord.

Rau enllaunat,
el so del perfum,
l'amor de la tardor.

Blanc, blau, verd,
somni podrit,
el fruit era.

I un retrat vell,
la família en pretèrit,
el pou dels records.

Torna, torna dia d'abans,
torna nen,
torna tardor.

Fills

Milhomes, fill de puta,
cent homes, fill de puta,
deu homes, fill de puta,
un home, fill de la droga.
Reintentin i el milè,
caricàcia perpètua,
enzim arteriós,
cabronàs de pensió.
Fill, fill, recita Espriu,
caporals de cavall,
espectre insolar,
arca-me’l, poper,
fill de puta, droga’t!

Les putes van descalces

Les putes van descalces,
descalces, descalces;
les putes van descalces,
i els ànecs també (2).
Pose’m-les-hi sabates,
sabates, sabates;
pose'm-les-hi sabates,
i mitjons també (2).
- Quac, quac, quaraquac, quac, quac
quac, quac, quac, quac quac quac (2).