L'ídol somort

El teu destí bucòlic en ve doble
creu en el quadre d'una figa endormiscada
que fuig de la panera i tres topònims

Saturn saluda Urà
no t'entens i t'has de tocar
ets pell, transeünt bipolar

Un roser s'emmiralla en l'horror
i la prosa epidèmica de l'albada
ha mort a temps, per sort

Damunt la pilastra et tradueixes
esquizocarp,
el cel s’estrella en murs esquívols de Renant
mentre paraules desterrades embarquen per no tornar

Agafa'm amb mònita, retorna infant criminal
treu-te la crinera, màscara d'ualabi habitual
i corda’t,
cristall histriònic idolatrat

Mor ràpid i viu jove, xeringa de camí ral
oblides la lletra de la partitura 
però mai, mai, els acords que has de tocar

Sents aplaudiments de muts i tu no ets sord
home bord, mal-paït, protagonista de cucanya
cantes per quinze prunes presidiàries

L'ídol somort porta un vestidet blanc per Sant Joan,
amb un mitjó-sabata viu a l'hospici occipitalentre nervis nocturnals
i a tu, fanàtic de fang, et surten formigues turqueses del nas