Suavitzant forte

Porto un farcell, obra'm Déu
duc una serp, no us espanteu
el verí és dins meu

No m'esperava, aquest bordell
això és pitjor, que morir vell
s'ha podrit el coral rovell

Murrió al nas, malalt malalt
groller obstinat, obscé floral
fòbies d'amiant marginat

Metzina al coll, flamant viver
et creies serf, sota una col
mala herba, odiant el sol

Trampista suau, llenyater de lleis
ceps a les dents, multes en tres
escrius el que no és teu

Banyuda la sort, la carn rai
oblit espinal, tens rímel al fal
i un os nu ni de rosegar

La llum pesant, ulls enfonsats
relíquies jovials, orquídies fatals
truita d'ortigues als bancals

Tronat extrem, caurem de cent
el ronc del còlic, penjoll cuquer
escup pervers ramell de teus

Meta-dona

T'estimo, t'estimo,
podria dir que t'estimo.
Ets la muller i l'amant,
la revolta i la presó.

Ets el fum advers,
el gas que em pren l'ogixen,
el fantasma groguenc,
l'eritròcit de la sang.

Tu, dona, tremolor del meu pols,
suor freda al cap bullent,
abstinència mortal.

És que no dóna dona,
perquè no et fas filòsofa?

La tomba de les llimones o la llanterna de Diògenes

Sepultura ultra
inhumació al món
enterrat que sura
glaçó que es fon

Ítrics ibíd.
grocs al vapor
anhel per tirídids
castells d'en Poe

Gòtic sulfúric
creueria meridional
cespitós oníric
carn de criaturam

Budellam al cossi
vexil·lòleg llimoner
cancerigen al tròpic
viacrucis vehement

Cortina al Ganges

Cortina que s'obre al Ganges
foguera besant cel blau
llenya llesta a la balança
fumassola en funeral

Cent rúpies per mil brases
una ànima immortal
cos amarg anhelant flames
bon viratge, últim salt

Crema crema tot el que era
bafarada del passat
garlanda, aigua sagrada
mare terra adéu-siau

I la cendra corre encara
riu avall sense demà
segellada sa deriva
altri nauta que se´n va

Pingüins al cel

Llum en un oli
et brillen els ulls
apuntalo la vida
i et regalo l'avui

Brinca l'atzar
l'amor se sap nu
blancs ara escups
damunt l'alzinar

Ho fem al balcó
el vent ens empeny
les flors envermelleixen
del nostre atreviment

Cos a cos
es cosa de dos
llisca la carn
amunt i avall pel fossar

Inhales i exales
voldries cridar
el cor se t'esberla
el cap se(me'n) va

Et perds de plaer
i trenques el vel
mentro jo contemplo
pingüins al cel

El moll d'Indira

Edebades fuig, terra de parracs
plovisqueja d'una cabellera
el llinatge d'arrel i bellessa

Noia, ets detall oníric, retall
amor cec sota un paraigües blau
brogit, farigola per embogir

La pell i l'ombra de lloguer, joliu
estim si puc dormir damunt el pit
i de coixí el son pels fills petits

Terrabastall, ones a contrabaix
puja a la falda fada del mar
cull amor, que és herba ancestral

Esperaré al moll, cel asceta
brodaré amb saliva i menta
cercant a Indira dins la pedra