Pingüins al cel

Llum en un oli
et brillen els ulls
apuntalo la vida
i et regalo l'avui

Brinca l'atzar
l'amor se sap nu
blancs ara escups
damunt l'alzinar

Ho fem al balcó
el vent ens empeny
les flors envermelleixen
del nostre atreviment

Cos a cos
es cosa de dos
llisca la carn
amunt i avall pel fossar

Inhales i exales
voldries cridar
el cor se t'esberla
el cap se(me'n) va

Et perds de plaer
i trenques el vel
mentro jo contemplo
pingüins al cel

El moll d'Indira

Edebades fuig, terra de parracs
plovisqueja d'una cabellera
el llinatge d'arrel i bellessa

Noia, ets detall oníric, retall
amor cec sota un paraigües blau
brogit, farigola per embogir

La pell i l'ombra de lloguer, joliu
estim si puc dormir damunt el pit
i de coixí el son pels fills petits

Terrabastall, ones a contrabaix
puja a la falda fada del mar
cull amor, que és herba ancestral

Esperaré al moll, cel asceta
brodaré amb saliva i menta
cercant a Indira dins la pedra

El sicari de la primavera

"I què importa, ser poeta o ser escòria"

El sicari de la primavera
i el cop de la mala sort
Tornen udols somorts
hiverns plens de son

Vull son, vull hivern, vull sol, vull mort

I el cel s'ha desnucat
podrits aquí baix
Els renecs entre les dents
et fan tornar dolent

Tinc set, febre, al cap, bullent

L'editor de les tragèdies
descriu un home sol
Les ruïnes de l'endemà
esputs de tan canviar

Aire, aire, aire
que avui estic malalt
Torna, torna, torna
infant, migjorn d'abans

Tremoles però fa un bon sol
dins teu encara plou
Les formigues han raptat
el respir del teu nas

Te'n vas, passat, per mai, tornar

Bon nadal Rimbaud (i Jim Morrison, i Nick Drake, i Ian Curtis, i Kurt Cubain, i Janis Joplin, i Jimi Hendrix) Jo també estic del cantó de la mort.

"El poeta es fa vident a través d'una llarga, immensa i sistemàtica alteració de tots els sentits. Totes les formes de l'amor, del sofriment, de la bogeria; busca en ell mateix, esgota en ell mateix tots els verins, per guardar-ne només les essències. Inefable tortura que necessita tota la fe, tota la força sobrehumana, en què es transforma, entre tots en el gran malalt, el gran criminal, el gran maleït, i el suprem Savi! Perquè assoleix allò desconegut. Perquè ha cultivat la seva ànima, ja rica, més que ningú! Arriba a allò desconegut i, malgrat que embogit, acabarà per perdre la intel·ligència de les seves visions. Les hauria tingut! Que exploti en el seu salt cap a les coses inaudites i innominables: altres treballadors vindran, començaran pels horitzons on ell s'ha desplomat!"

Arthur Rimbaud (Les Illuminations) Fragment traduït en motiu dels putos llums del puto nadal, per J. P. Puntal

L'últim surrealista

L'últim surrealista i el primer subnormal
es follen una perdiu
Un, agafa la destral,
l'altre, la decapita per davant
Jo, m'obro el cap en canal
i em trobo com peix podrit en llac encantat

He vist un simbolista amb l'ull tort,
Verlaine, Rimbaud, l'enyor de la mala sort
Tragino amb el ritme sinestèsic del neguit,
em marejo cada tres per dos versos de nit
Crec que m'estic convertint en un Déu,
mudant pell en un gran malalt decadent

Fruita del temps

M'he tatuat el nom d'algú que no conec
he vist un nen que ja no ho és
li posaré mel als peus i així tornarà a ser

He llogat una moto que rugeix
dono gas als anys granats
i em surt metralla del nas

Més ràpid rabiosa barca
trenca'm, vella grassa
vull aquesta Yamaha 100

No comptes els quilòmetres
i m'agrades, remei meu
ets fruita del temps

Sóc tan feliç, que avui em mataré

"La felicitat és estúpida
i la tristesa intel·lectual".
Joan-Pol Puntal