Bon nadal Rimbaud (i Jim Morrison, i Nick Drake, i Ian Curtis, i Kurt Cubain, i Janis Joplin, i Jimi Hendrix) Jo també estic del cantó de la mort.

"El poeta es fa vident a través d'una llarga, immensa i sistemàtica alteració de tots els sentits. Totes les formes de l'amor, del sofriment, de la bogeria; busca en ell mateix, esgota en ell mateix tots els verins, per guardar-ne només les essències. Inefable tortura que necessita tota la fe, tota la força sobrehumana, en què es transforma, entre tots en el gran malalt, el gran criminal, el gran maleït, i el suprem Savi! Perquè assoleix allò desconegut. Perquè ha cultivat la seva ànima, ja rica, més que ningú! Arriba a allò desconegut i, malgrat que embogit, acabarà per perdre la intel·ligència de les seves visions. Les hauria tingut! Que exploti en el seu salt cap a les coses inaudites i innominables: altres treballadors vindran, començaran pels horitzons on ell s'ha desplomat!"
Arthur Rimbaud (Les Illuminations) Fragment traduït en motiu dels putos llums del puto nadal, per J. P. Puntal

L'últim surrealista

L'últim surrealista i el primer subnormal
es follen una perdiu
Un, agafa la destral,
l'altre, la decapita per davant
Jo, m'obro el cap en canal
i em trobo com peix podrit en llac encantat

He vist un simbolista amb l'ull tort,
Verlaine, Rimbaud, l'enyor de la mala sort
Tragino amb el ritme sinestèsic del neguit,
em marejo cada tres per dos versos de nit
Crec que m'estic convertint en un Déu,
mudant pell en un gran malalt decadent

Fruita del temps

M'he tatuat el nom d'algú que no conec
he vist un nen que ja no ho és
li posaré mel als peus i així tornarà a ser

He llogat una moto que rugeix
dono gas als anys granats
i em surt metralla del nas

Més ràpid rabiosa barca
trenca'm, vella grassa
vull aquesta Yamaha 100

No comptes els quilòmetres
i m'agrades, remei meu
ets fruita del temps