Tardor a coll del Rat

Plàcidament dormint,
el bosc es fa gran,
i el teu fetge es destil·la.

Els mobles, corcats,
les fulles, pansides,
el cor, plorós.

Sense pena ni glòria,
palíndroms estacions,
orenetes i porcs.

La núvia d'un clarinet,
l'aire brut,
un arbust bord.

Rau enllaunat,
el so del perfum,
l'amor de la tardor.

Blanc, blau, verd,
somni podrit,
el fruit era.

I un retrat vell,
la família en pretèrit,
el pou dels records.

Torna, torna dia d'abans,
torna nen,
torna tardor.

Fills

Milhomes, fill de puta,
cent homes, fill de puta,
deu homes, fill de puta,
un home, fill de la droga.
Reintentin i el milè,
caricàcia perpètua,
enzim arteriós,
cabronàs de pensió.
Fill, fill, recita Espriu,
caporals de cavall,
espectre insolar,
arca-me’l, poper,
fill de puta, droga’t!