Plàcidament dormint,
el bosc es fa gran,
i el teu fetge es destil·la.
Els mobles, corcats,
les fulles, pansides,
el cor, plorós.
Sense pena ni glòria,
palíndroms estacions,
orenetes i porcs.
La núvia d'un clarinet,
l'aire brut,
un arbust bord.
Rau enllaunat,
el so del perfum,
l'amor de la tardor.
Blanc, blau, verd,
somni podrit,
el fruit era.
I un retrat vell,
la família en pretèrit,
el pou dels records.
Torna, torna dia d'abans,
torna nen,
torna tardor.
el bosc es fa gran,
i el teu fetge es destil·la.
Els mobles, corcats,
les fulles, pansides,
el cor, plorós.
Sense pena ni glòria,
palíndroms estacions,
orenetes i porcs.
La núvia d'un clarinet,
l'aire brut,
un arbust bord.
Rau enllaunat,
el so del perfum,
l'amor de la tardor.
Blanc, blau, verd,
somni podrit,
el fruit era.
I un retrat vell,
la família en pretèrit,
el pou dels records.
Torna, torna dia d'abans,
torna nen,
torna tardor.
1 comentari:
Molt melancòlic.
El final ("començar bé, i deixar un bon regust de boca") ho engloba tot, el passat "nen" i la maduresa "tardor".
Publica un comentari a l'entrada