Dimoni de la guarda, m'escoltes quan pitjor et trobes,
te’n recordes de tot allò que avui he volgut oblidar.
Érem eremites que xuclàvem comiats, pedres inquietes,
una branca de timó i massa arrugues per tenir por.
Els anys es perdien en cicatrius, malaguanyats danys,
el demà d'un mirall en mil menys un vidres maldats.
Què penós és ser jove, ignorant, finit, ignot,
omple'm de vida, vida, o omple'm de mort.
te’n recordes de tot allò que avui he volgut oblidar.
Érem eremites que xuclàvem comiats, pedres inquietes,
una branca de timó i massa arrugues per tenir por.
Els anys es perdien en cicatrius, malaguanyats danys,
el demà d'un mirall en mil menys un vidres maldats.
Què penós és ser jove, ignorant, finit, ignot,
omple'm de vida, vida, o omple'm de mort.
1 comentari:
Jo també tenia el meu diable de la guarda, que em feia la vida impossible.
Publica un comentari a l'entrada