L'últim surrealista

L'últim surrealista i el primer subnormal
es follen una perdiu
Un, agafa la destral,
l'altre, la decapita per davant
Jo, m'obro el cap en canal
i em trobo com peix podrit en llac encantat

He vist un simbolista amb l'ull tort,
Verlaine, Rimbaud, l'enyor de la mala sort
Tragino amb el ritme sinestèsic del neguit,
em marejo cada tres per dos versos de nit
Crec que m'estic convertint en un Déu,
mudant pell en un gran malalt decadent

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"em marejo cada tres per dos versos de nit": suposo que és per aquest tema que el teu bloc té fons negre. Quantes referències a poetes!

Bru ha dit...

Només puc dir: uau!, i que també m'imagino a un dadaista entre ells, ajudant al surrealista i al simbolista a transformar la realitat en un espai encara més oníric, inquietant i irracional.