El sicari de la primavera

"I què importa, ser poeta o ser escòria"

El sicari de la primavera
i el cop de la mala sort
Tornen udols somorts
hiverns plens de son

Vull son, vull hivern, vull sol, vull mort

I el cel s'ha desnucat
podrits aquí baix
Els renecs entre les dents
et fan tornar dolent

Tinc set, febre, al cap, bullent

L'editor de les tragèdies
descriu un home sol
Les ruïnes de l'endemà
esputs de tan canviar

Aire, aire, aire
que avui estic malalt
Torna, torna, torna
infant, migjorn d'abans

Tremoles però fa un bon sol
dins teu encara plou
Les formigues han raptat
el respir del teu nas

Te'n vas, passat, per mai, tornar

2 comentaris:

Anònim ha dit...

t'hasmort?
S.

Ad ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.