El moll d'Indira

Edebades fuig, terra de parracs
plovisqueja d'una cabellera
el llinatge d'arrel i bellessa

Noia, ets detall oníric, retall
amor cec sota un paraigües blau
brogit, farigola per embogir

La pell i l'ombra de lloguer, joliu
estim si puc dormir damunt el pit
i de coixí el son pels fills petits

Terrabastall, ones a contrabaix
puja a la falda fada del mar
cull amor, que és herba ancestral

Esperaré al moll, cel asceta
brodaré amb saliva i menta
cercant a Indira dins la pedra

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que enrebessat! Segur que no n'encerto ni una.
"Noia, ets el detall oníric": de somni.
"pels fills petits": els seus poemes, l'obra.
"Esperaré al moll": que com un aeroport, veu arribar i marxar moltes persones, és al capdavall solitud.
"cel asceta": el cel sempre és asceta, espiritual, és un epítet.
"Indira" només pot ser Indira Gandhi, no existeix cap moll amb aquest nom. No endevino quin significat té en aquest context.

Joan-Pol: no t'agradaria que més gent a part de mi veiessin el teu bloc? Et pots apuntar a "Cercabloc", de la Noguera n'hi havia cinc de literatura.

Elena

Helena Bonals ha dit...

Per cert: la paraula "joliu" és molt joliua! La utilitza Carner. A Pla no li agrada. A mi, sí.

NoQuieroAlias ha dit...

m'ha agradat
gràcies per fer-la pública

Joan

Anònim ha dit...

uo o o oooo oooo uo o o ooo oo uooooo oo uoo
bonic, bonic,
i encara mes bonic ha d ser a cau d'orella
uo o o oooo oooo

lau_poe

Joan-Pol Puntal ha dit...

lau-poe falta un ooo, i potser un lauralalala