La tomba de les llimones o la llanterna de Diògenes

Sepultura ultra
inhumació al món
enterrat que sura
glaçó que es fon

Ítrics ibíd.
grocs al vapor
anhel per tirídids
castells d'en Poe

Gòtic sulfúric
creueria meridional
cespitós oníric
carn de criaturam

Budellam al cossi
vexil·lòleg llimoner
cancerigen al tròpic
viacrucis vehement

4 comentaris:

la Bru ha dit...

Busques l'ésser humà?

Joan-Pol Puntal ha dit...

Podria...però he estat massa profundamente conscient de la mutabilitat i evanescència de les coses temporals per dedicar cap esforç continuat a res, per ser constant en res. La meva vida ha estat capritx, impuls, passió, anhel de soledat, un menyspreu de totes les coses presents en un desig vehement del futur.

Un petó en un obús, salutacions, bru.

pijusmagnificus ha dit...

Molt bé, Joan-Pol, no estás sol ni molt menys. M´encanta Rimbaud i el teu bloc. L´aniré seguint. Pijusmagnificus d´Esparreguera.

El meu bloc en el que parlo, també de Rimbaud i de Drake:
elspotolosmistics.blogspot.com
i depasperlavialactia.blogspot.com

Joan-Pol Puntal ha dit...

No tinc por d’estar sol ni que em menyspreïn i em posterguin, ni de deixar qualsevol cosa que hagi de deixar. I no tinc por tampoc d’equivocar-me, ni tan sols de caure en un greu error, un error de tota la vida, i, tal volta, un error llarg com l’eternitat.

El món és un cadàver, i els que el desitgen, voltors.