Meta-dona

T'estimo, t'estimo,
podria dir que t'estimo.
Ets la muller i l'amant,
la revolta i la presó.

Ets el fum advers,
el gas que em pren l'ogixen,
el fantasma groguenc,
l'eritròcit de la sang.

Tu, dona, tremolor del meu pols,
suor freda al cap bullent,
abstinència mortal.

És que no dóna dona,
perquè no et fas filòsofa?

2 comentaris:

Estel_Julià ha dit...

Hola,

Vinc fins ací, des del bloc de Helena, ufff quin poema més bo.

Enhorabona,


Estel J.

Helena Bonals ha dit...

"Primum manducare, postem filosofare".

Com si es pogués tenir tot alhora!

Però aleshores ve que es perd, de tan bo que és el que es té.

Estic d'acord amb l'Estel, i començo a entrar en la teva obra, em fa feliç d'entendre'n alguna cosa.