Edebades fuig, terra de parracs
plovisqueja d'una cabellera
el llinatge d'arrel i bellessa
Noia, ets detall oníric, retall
amor cec sota un paraigües blau
brogit, farigola per embogir
La pell i l'ombra de lloguer, joliu
estim si puc dormir damunt el pit
i de coixí el son pels fills petits
Terrabastall, ones a contrabaix
puja a la falda fada del mar
cull amor, que és herba ancestral
Esperaré al moll, cel asceta
brodaré amb saliva i menta
cercant a Indira dins la pedra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Que enrebessat! Segur que no n'encerto ni una.
"Noia, ets el detall oníric": de somni.
"pels fills petits": els seus poemes, l'obra.
"Esperaré al moll": que com un aeroport, veu arribar i marxar moltes persones, és al capdavall solitud.
"cel asceta": el cel sempre és asceta, espiritual, és un epítet.
"Indira" només pot ser Indira Gandhi, no existeix cap moll amb aquest nom. No endevino quin significat té en aquest context.
Joan-Pol: no t'agradaria que més gent a part de mi veiessin el teu bloc? Et pots apuntar a "Cercabloc", de la Noguera n'hi havia cinc de literatura.
Elena
Per cert: la paraula "joliu" és molt joliua! La utilitza Carner. A Pla no li agrada. A mi, sí.
m'ha agradat
gràcies per fer-la pública
Joan
uo o o oooo oooo uo o o ooo oo uooooo oo uoo
bonic, bonic,
i encara mes bonic ha d ser a cau d'orella
uo o o oooo oooo
lau_poe
lau-poe falta un ooo, i potser un lauralalala
Publica un comentari a l'entrada