Porto un farcell, obra'm Déu
duc una serp, no us espanteu
el verí és dins meu
No m'esperava, aquest bordell
això és pitjor, que morir vell
s'ha podrit el coral rovell
Murrió al nas, malalt malalt
groller obstinat, obscé floral
fòbies d'amiant marginat
Metzina al coll, flamant viver
et creies serf, sota una col
mala herba, odiant el sol
Trampista suau, llenyater de lleis
ceps a les dents, multes en tres
escrius el que no és teu
Banyuda la sort, la carn rai
oblit espinal, tens rímel al fal
i un os nu ni de rosegar
La llum pesant, ulls enfonsats
relíquies jovials, orquídies fatals
truita d'ortigues als bancals
Tronat extrem, caurem de cent
el ronc del còlic, penjoll cuquer
escup pervers ramell de teus
duc una serp, no us espanteu
el verí és dins meu
No m'esperava, aquest bordell
això és pitjor, que morir vell
s'ha podrit el coral rovell
Murrió al nas, malalt malalt
groller obstinat, obscé floral
fòbies d'amiant marginat
Metzina al coll, flamant viver
et creies serf, sota una col
mala herba, odiant el sol
Trampista suau, llenyater de lleis
ceps a les dents, multes en tres
escrius el que no és teu
Banyuda la sort, la carn rai
oblit espinal, tens rímel al fal
i un os nu ni de rosegar
La llum pesant, ulls enfonsats
relíquies jovials, orquídies fatals
truita d'ortigues als bancals
Tronat extrem, caurem de cent
el ronc del còlic, penjoll cuquer
escup pervers ramell de teus
7 comentaris:
Surts molt bé a la fotografia!
Del poema ho entenc tot, fins i tot el títol (el més bo de tot), menys l'última estrofa. "el verí" és dins la teva poesia, suposo. Però jo vull morir vella, si pot ser.
Ostres! M'espanta una mica el gat: preferia Baudelaire!
Deu ser bona, també, la teva música.
Fins aviat,
Helena
Un poema d'una musicalitat increïble.
Com ho fas?
La teva pàtria, la solitud, és molt gran, i és plena de solitaris.
Interessant bloc. El seguiré. Gràcies per la teva visita.
No, no hi arribes tard, sol descansaré una setmaneta. Seràs benvingut!
Muchas gracias por pasarte por mi blog y comentar...me encantó el comentario.
No hablo ni papa de catalán todavia,más me gustaría... asi que de tu blog poco he entendido :S
Aunque a pesar de todo,los poemas suenan genial.
un beso!
Sorprenent!!
Poesia contundent, música esgarradora... m'agrada!!
la dutxa sempre és un bon lloc per fer poemes perquè sota l'aigua el paper es desfà.
Publica un comentari a l'entrada