Suavitzant forte

Porto un farcell, obra'm Déu
duc una serp, no us espanteu
el verí és dins meu

No m'esperava, aquest bordell
això és pitjor, que morir vell
s'ha podrit el coral rovell

Murrió al nas, malalt malalt
groller obstinat, obscé floral
fòbies d'amiant marginat

Metzina al coll, flamant viver
et creies serf, sota una col
mala herba, odiant el sol

Trampista suau, llenyater de lleis
ceps a les dents, multes en tres
escrius el que no és teu

Banyuda la sort, la carn rai
oblit espinal, tens rímel al fal
i un os nu ni de rosegar

La llum pesant, ulls enfonsats
relíquies jovials, orquídies fatals
truita d'ortigues als bancals

Tronat extrem, caurem de cent
el ronc del còlic, penjoll cuquer
escup pervers ramell de teus

7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Surts molt bé a la fotografia!

Del poema ho entenc tot, fins i tot el títol (el més bo de tot), menys l'última estrofa. "el verí" és dins la teva poesia, suposo. Però jo vull morir vella, si pot ser.

Ostres! M'espanta una mica el gat: preferia Baudelaire!

Deu ser bona, també, la teva música.

Fins aviat,
Helena

Joana ha dit...

Un poema d'una musicalitat increïble.
Com ho fas?

Te de llimona ha dit...

La teva pàtria, la solitud, és molt gran, i és plena de solitaris.

Interessant bloc. El seguiré. Gràcies per la teva visita.

Joana ha dit...

No, no hi arribes tard, sol descansaré una setmaneta. Seràs benvingut!

Crisis. ha dit...

Muchas gracias por pasarte por mi blog y comentar...me encantó el comentario.
No hablo ni papa de catalán todavia,más me gustaría... asi que de tu blog poco he entendido :S
Aunque a pesar de todo,los poemas suenan genial.
un beso!

Albanta ha dit...

Sorprenent!!
Poesia contundent, música esgarradora... m'agrada!!

Joan-Pol Puntal ha dit...

la dutxa sempre és un bon lloc per fer poemes perquè sota l'aigua el paper es desfà.